El passat dimecres, el Parlament de Catalunya va admetre a tràmit, per unanimitat, la nova Llei de Serveis Socials. Es tracta, podem dir-ho de bon principi, d’un projecte en el que ERC ha tingut un paper fonamental des de la seva responsabilitat al capdavant de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania (abans, de Benestar Social). I aquest paper s’ha concretat en dues persones: d’una banda, l’Hble. Anna Simó que, entre molts altres mèrits, va dedicar una bona part dels seus esforços a bastir un projecte que dibuixa un horitzó d’ambició que va molt més enllà d’una legislatura, del dia a dia. L’altra protagonista ha estat l’actual Consellera, l’Hble. Carme Capdevila, que va participar activament en l’anterior tramitació de la llei, que té un coneixement notable de l’àmbit que desenvolupa, que ha recollit el testimoni i que, de ben segur, el farà arribar, una vegada aprovada, a la ciutadania.
[@more@]
Aquest projecte de llei ha estat, a més a més, fruit d’un ampli consens. Hem de reconèixer, en aquest sentit, la tasca de totes aquelles persones i entitats que, amb els seus suggeriments i les seves aportacions s’han fet seva aquesta llei i ens han fet sentir la seva necessitat: han estat moltes les associacions, agents socials o particulars que han participat, a través de l’antiga Comissió de Política Social o de múltiples actes arreu del país, en la seva gestació. El Govern ha aprovat la normativa després d’un ampli i sistemàtic procés participatiu (s’han difós més de 4000 exemplars i s’han recollit més de 1200 folis d’esmenes i aportacions), en el qual s’ha intentat assolir el màxim consens possible amb els principals agents dels serveis socials de Catalunya. Tot sovint es retreu que el Parlament i els responsables públics vivim allunyats de les preocupacions quotidianes de la gent; el projecte de Llei de Serveis Socials és, ben contràriament, un baròmetre precís de les necessitats més fonamentals de la ciutadania.
En una altra ocasió analitzarem en detall el contingut d’aquest projecte. Voldria, en tot cas, remarcar primerament la seva transcendència des de tres vessants que em semblen fonamentals:
1. La llei significa, en primer lloc, una aposta per crear un nou marc que ha de permetre atendre les necessitats i les demanes de molts ciutadans i ciutadanes, tot avançant cap a la seva autonomia i la seva qualitat de vida i, a través d’aquestes, d’una major justícia social. Aquest nou marc modifica, per exemple, els paràmetres d’accés als serveis socials, estabeix un procés gradual per universalitzar i augmentar el volum de serveis, garanteix el dret per llei i augmenta considerablement el nombre de persones beneficiàries. En definitiva, es crea un marc d’expectatives inèdit i una concreció prou sòlida, tal i com es preveu a través de la memòria econòmica i del compromís de l’actual govern.
2. En segon lloc, la Llei de Serveis Socials ens permet un pas endavant, certament històric, per a garantir i universalitzar el serveis socials. El nostre país va endegar, fa alguns anys, un procés per a bastir un edifici de benestar social que va començar amb els pilars de l’educació, la sanitat i les pensions; amb el pas d’avui, aspirem a incorporar un nou pilar, el dels serveis socials. Fins ara, els serveis socials a Catalunya constituïen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització. La nova Llei de serveis socials permetrà fer polítiques d’igualtat i polítiques de solidaritat concretes, globals i amb voluntat d’universalització, com no s’havien vist mai al nostre país.
3. Però la llei també ens permetrà, i voldria subratllar-ho molt especialment, reforçar un element identitari més per al futur. És evident que hi ha moltes formes d’identificar-se amb un país: a través del territori, de la seva llengua, de la cultura, dels valors compartits,….; però també de la capacitat d’aquest per a proporcionar una qualitat de vida que esdevingui referencial i modèlica a nivell intern i de forma comparativa. En aquest sentit, la nova Llei estableix el compromís per crear un espai nacional de serveis socials que esdevingui un dels nostres trets diferencials. Més enllà de l’aposta per aquesta legislatura, aquest govern va molt més enllà i dibuixa un horitzó pels propers decennis que ha de representar, de ben segur, una contribució essencial per a bastir un projecte nacional comú.
Per tots aquests motius, aquesta serà, de ben segur, una de les lleis més importants de la present legislatura. I és per aquest motiu, per la seva transcendència, que hem d’aspirar a un consens al més ampli possible, la qual cosa només serà possible si deixem de banda els interessos partidistes i les convocatòries electorals que s’albiren a l’horitzó i prioritzem els del país i la seva gent. En aquests darrers dies, les entitats socials amb les quals ens hem pogut reunir per actualitzar-los la informació sobre els tràmits de la present llei, coincideixen en un mateix desig, en una idèntica petició: l’aprovació, al més aviat possible, de la llei, per tal que els seus beneficis arribin, sense més entrebancs, sense més dilacions, als seus destinataris i destinatàries.
